Vaig començar a dibuixar de forma autodidàctica molt jove.

              Aquests dibuixos anaven acompanyats generalment d'idees i poemes originals. 

          Em diu la meva parella, na Rainelda,  que la vaig enamorar, no pels dibuixos si no per les històries que contava sobre ells.

          Després a l'escola d'art foren temps molt productius, passant 15 anys coneguent variades tècniques amb mestres com Tinus Castanyer i Damià Jaume. Fou allà on vaig descobrir la meva passió, l'escultura.

    Als inicis treballava especialment el fang, però posant directament les mans, no m'agradava utilitzar cap utensili, la sensació del tacte directament amb la matèria era fantàstica. Després vaig provar altres materials, com la fusta, la pedra, arribant a la fi al ferro. 

Durant anys a cop de Martell a la fornal i fent soldadures vaig establir un diàleg imprescindible amb el material, ja que mai et pots enfrontar amb ell.

         A partir d'aquests ritmes amb el martell copejant el ferro provocà el descobriment de la percussió. Escultura, moviment, ritme i so obriren el camí de noves creacions artístiques que continuu desenvolupant.